Alguns s'han animat a anar a les darreres sessions del 41 Congrés de l'Associació Internacional de Consultors Polítics. Una trobada que ens ha deixat un gust agredolç. El cert és que era tant bo el programa de reunions que havíem preparat, tots nosaltres individualment pels dies previs al congrés, que les ponències que hem escoltat no han donat més claus de les que ja ens havien exposat. Ens hem trobat amb molts i bons consultors polítics, amb periodistes que es desviuen per la qüestió electoral i amb estratègues que planegen victòries de candidats. Amb tots hem après i sobretot, amb tots ens hem divertit. Gràcies a tots els que heu participat d'aquesta alegria.
diumenge, 9 de novembre del 2008
Fent les maletes
Ha arribat el dia de marxar. Acabem d'esmorzar i ara anem a preparar la maleta. El viatge de tornada no tindrà l'emoció de l'anada, quan la curiositat i la il·lusió van fer esvair-se les hores ràpidament. Ara tot ja està viscut, diria que molt viscut. Sabem que hem participat d'una part de la història d'aquest país. Dimarts vam ser un més dels nord-americans que vam celebrar la victòria del president electe Barack Obama i això, ens fa testimonis d'un capítol històric de la política mundial. També això, ens dóna l'energia per aguantar el dur viatge de tornada. Ens esperen unes 20 hores en aeroports i avions, però l'alegria que duem tots farà el camí molt més curt.
dijous, 6 de novembre del 2008
Els 16 en imatges
Primera parada de la ruta turística del diumenge 2 de novembre. A la ciutat es respirava la victòria demòcrata per tot arreu.
A la White House de dia i de ruta turística. Tant sols 48 hores després, hi tornaríem de nit i per celebrar la gran victòria. L'entrada principal, que aquest dia estava força buida, es va omplir de centenars de persones la nit del 4 de novembre. Tots cridaven alhora: "Bush Go Home". Nosaltres també.
Al World War II Memorial, tots 16 continuant la nostra visita turística. Aquí la majoria de monuments eleven la "gran tasca" dels soldats nord-americans.
Reflectint-nos a la Reflecting Pool del National Mall.
El National Mall va ser el primer testimoni de l'enorme il·lusió dels 16 de Washington.
El monument a Lincoln, visita obligada per a qualsevol turista a la capital federal.
4 de novembre de 2008, 9hores del matí del dia D, els 16 de Washington ben mudats per una nit de gala.
10.00 hores del dia 4, Daniel Ureña i César Martínez ens reben a la George Washington University i ens expliquen la conquesta del vot llatinoamericà per part de McCain.
Al Departament d'Estat ens van desvetllar algunes de les claus de relacions bilaterals entre Espanya i EEUU. A més ens van avançar que confiaven en que a partir d'ara millorarien.
L' International Forum Press Center ens va acollir durant la tarda electoral. Les xifres arribaven en compta gotes i els nervis i la tensió anaven creixent.
Nit del 4 de novembre, Festa de Campaigns&Elections. Sabiem que la nit seria llarga, però no ens imaginàvem que acabaríem unint-nos als milers de nord-americans que van sortir al carrer per celebrar la victòria de Barack Obama. Segons diuen, mai s'havia viscut una nit com aquesta. Nosaltres ens ho creiem.
Al Hay Adams Hotel hi havia la majoria de televisions del món seguint la jornada electoral. Entre elles TVE. La majoria de periodistes observaven, sense paraules, la creixent congregació de gent davant les portes de la casa blanca. Entre els milers de persones que cridaven "Bush Go Home" hi havia els 16 de Washington.
Virginia va donar la vistòria definitiva a Barack Obama, en sentir el nom d'aquest estat va esclatar la gran festa.
Per tots nosaltres, com per molts nord-americans, una de les nits més màgiques i emocionants de la història.
Dijous 6 de novembre de 2008, reunió a l'ambaixada espanyola a Washington. El ministre conseller de l'ambaixador Jorge Descallar, ens va atendre uns minuts i ens va relatar la nit electoral, tal i com la van viure ell i el secretari general del PSOE, José Blanco.
13:30 Dinar amb l'editor de Campaigns and Elections, Jordan S. Lieberman, qui ens ha fet el seu particular anàlisi de la campanya electoral.
19:00 La foto més valuosa amb Joe Napolitan, un dels més grans assesors polítics de la història, entre molts d'altres, John F. Kennedy va seguir els seus consells.
19:30 Ens donen la benvinguda al Congrés de l'Associació Internacional de Consultors Polítics on ja hem començat a fer els primers contactes. A la foto, un dels gurús més importants de l'aplicació d'internet a les campanyes electorals.dimecres, 5 de novembre del 2008
Els joves
Quan vius la celebració de la victòria de Barack Obama a les portes de la Casa Blanca, amb milers de persones saltant, ballant i cantant, te n'adones una miqueta de la dimensió de tot plegat. Una metàfora vàlida seria que molta gent portava com una ampolla de cava menejant-se durant vuit anys i per fi ha saltat el tap.
Els joves són la base de l'èxit de Barack Obama. Ells l'han posat on és i sense ells no hagués arribat fins aquí. La celebració la feien ells, joves negres, blancs, llatins i algun català despistat, que han entès el missatge, l'han fet seu i l'han convertit en una història d'èxit.
La lectura és parcial, però no incorrecta. Hi hauran desenes de factors més que han ajudat Obama a guanyar les eleccions. I potser igual d'importants. Però el fet d'haver sabut implicar a tota una generació de nordamericans, actius socialment i preparats acadèmicament, en aquest moviment és la base de l'èxit de tot plegat.
Obama significa l'aparició d'una nova forma de fer, una nova forma de comunicar, pensada per una nova generació que reclama pas. Del com un cop aparegut aquest canvi de paradigma es desenvolupe, això ja ho sabrem amb el temps.
Els joves són la base de l'èxit de Barack Obama. Ells l'han posat on és i sense ells no hagués arribat fins aquí. La celebració la feien ells, joves negres, blancs, llatins i algun català despistat, que han entès el missatge, l'han fet seu i l'han convertit en una història d'èxit.
La lectura és parcial, però no incorrecta. Hi hauran desenes de factors més que han ajudat Obama a guanyar les eleccions. I potser igual d'importants. Però el fet d'haver sabut implicar a tota una generació de nordamericans, actius socialment i preparats acadèmicament, en aquest moviment és la base de l'èxit de tot plegat.
Obama significa l'aparició d'una nova forma de fer, una nova forma de comunicar, pensada per una nova generació que reclama pas. Del com un cop aparegut aquest canvi de paradigma es desenvolupe, això ja ho sabrem amb el temps.
Obama
Ja tenim nou president, Barack Obama. El primer president de color dels EEUU.
- La clau estratègica d'Obama: internet. Per dos motiu: per crear una comunitat a través de la xarxa i per a recaptar fons. Si no hagués estat per internet, Obama no hagúes passat del superdimarts.
La nit ha estat molt llarga per els 16 de Washington i per tots els nord-americans que han sortit a cel·lebrar-ho.
Tot i això, tres de nosaltres hem pogut assistir a la ponència del gran estratega Dick Morris, l'inventor de la triangulació, que ens ha exposat les claus de la victòria d'Obama i la derrota de Mc Cain.
Només voldria compartir dues idees del gurú de Clinton:
- La clau estratègica d'Obama: internet. Per dos motiu: per crear una comunitat a través de la xarxa i per a recaptar fons. Si no hagués estat per internet, Obama no hagúes passat del superdimarts.- L'error de Mc Cain: la manera que va gestionar la crisi econòmica. Mc Cain s'havia d'haver votat en contra de l'ajuda als bancs i a més, va cometre l'error d'amagar en suspendre la campanya i el debat.
Change we can believe in, we get it
Després de sentir-ho en moltes ocasions, avui és el dia en el que realment, s'ha demostrat que el somni americà es pot fer realitat. Milers de persones s'han llençat als carrers de Washington DC per celebrar una de les victòries més esperades de la història dels comicis nord-americans. La majoria joves, però no només afroamericans. Molts ciutadants de raça blanca han omplert els carrers de la capital dels EEUU. L'objectiu, segons es desprenia de les consignes i els lemas que s'han pogut escoltar, no ha estat altra que reivindicar la autoria del canvi. Expresar molt alt que ells han estat els autèntics protagonistes de la nit. Perquè sense l'11% dels nous votants, sense els joves, sense el vot negre i sense el vot republicà fastiguejat de les polítiques de Bush, Barack Obama hauria viscut una nit molt menys plàcida que la que ha tingut.
Una nit en la que els carrers de la ciutat han escoltat la veu continguda, durant massa temps, de milers de persones. Han vist les llàgrimes de tots aquells que la crisi, les polítiques impersonalitzades de l'administració Bush i sobretot una cultura poc aglutinadora dels diferents segments demogràfics, han fet patir en excés. Ara, saben que arriba l'hora del canvi. De fet ja tenen el gran canvi:El primer president afroamericà a la Casa Blanca. Però caldrà alimentar l'esperança i la tasca no sembla senzilla.
Els crits de "good bye Bush", no només contenen la crítica a dues legislatures interminables amb masses errors pagats per la gent de peu, sinó que acullen també una petició pel nou president: "No ens fallis!". Aquest és el desig dels molts votants que han dispositat la seva confiança en el senador d'Illinois i que s'han reunit avui davant de la tanca de la fins ara casa del president més criticat dels darrers anys. Allà també estàvem nosaltres. Viure un moment com aquest no es pot explicar com es mereix en tant sols unes poques línies. Tot i això, hi ha algunes paraules que s'apropen als sentiments experimentats avui: il·lusió, alegria, optimisme i sobretot i també esperança. Esperança en que la gent pot canviar el sistema, pot millorar la seva vida i especialment, pot no conformar-se. I tot a través de la política, la gran eina, no sempre ben compresa.
Una nit en la que els carrers de la ciutat han escoltat la veu continguda, durant massa temps, de milers de persones. Han vist les llàgrimes de tots aquells que la crisi, les polítiques impersonalitzades de l'administració Bush i sobretot una cultura poc aglutinadora dels diferents segments demogràfics, han fet patir en excés. Ara, saben que arriba l'hora del canvi. De fet ja tenen el gran canvi:El primer president afroamericà a la Casa Blanca. Però caldrà alimentar l'esperança i la tasca no sembla senzilla.
Els crits de "good bye Bush", no només contenen la crítica a dues legislatures interminables amb masses errors pagats per la gent de peu, sinó que acullen també una petició pel nou president: "No ens fallis!". Aquest és el desig dels molts votants que han dispositat la seva confiança en el senador d'Illinois i que s'han reunit avui davant de la tanca de la fins ara casa del president més criticat dels darrers anys. Allà també estàvem nosaltres. Viure un moment com aquest no es pot explicar com es mereix en tant sols unes poques línies. Tot i això, hi ha algunes paraules que s'apropen als sentiments experimentats avui: il·lusió, alegria, optimisme i sobretot i també esperança. Esperança en que la gent pot canviar el sistema, pot millorar la seva vida i especialment, pot no conformar-se. I tot a través de la política, la gran eina, no sempre ben compresa.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Foreign Press Center Evening
Rodejats de decenes de periodistes de tot el món estem seguint les eleccions més importants dels darrers anys als EEUU. El grup dels setze hem comencat el dia amb l'anàlisis de César Martínez, responsable del vot llatí en la campanya de McCain. L'alegria desmesurada dels darrers dies ha topat amb una bona dossis de racionalitat. "Res està decidit encara", ha assegurat Martínez. La seva valoracio no només es basa en l'experiencia adquirida en les 3 darreres campanyes nord-americanes, sinó també en la capacitat que té el segment de població llationamerica de decantar la victòria cap al senador d'Arizona. La visió de Martínez coincideix amb la dels membres del Departament d'Estat, que amb els pocs matissos i personalismes que els permet la seva posició, també han analitzat per nosaltres els presents comicis. La percepció del ciutadà de peu, difereix molt doncs, de la dels analistes propers als estaments polítics. La nit pot deparar grans sorpresses.
De fet els mateixos mitjans propers als sectors republicans estan invertint tots els seus esforcos en aconseguir una victòria d'última hora de McCain. Els darrrers titulars de la Fox anunciaven que les robocalls republicanes estaven informant d'una declaració de Fidel Castro en la que el dictador cubà demanava el vot per Barack Obama. En aquestes últimes hores de la jornada electoral, sembla que tot serveix per esgarrapar uns pocs milers de vots que decantin la balanca.
Aquestes no són unes simples eleccions nord-americanes. En realitat són una "guerra"cultural, no només pel factor racial que arrossega Barack Obama sinó també perquè la societat els EEUU està debaten la continuitat del model republicà, en front al canvi que representen els demòcrates. En aquest sentit, en paraules del editor del National Journal, Jerry Hagstrom, els amplis sectors de població afroamericana poden veure avui truncades les seves esperances de futur. "Els afroamericans sabran avui si compten o no en el futur dels EEUU", assegura Hagstrom. Els joves també tenen majoritàriament, les seves esperances dipositades en el canvi promès pel candidat d'Illinois. Així ho demostren amb la seva amplia participació en la jornada d'avui.
En els col.legis electorals de Washington, com en molts altres del país, s'han vist llargues cues de ciutadants dipositant la seva butlleta. Una imatge que confirma l'increment de participació que s'està donant en aquests comicis. Una participació que pot veure's afectada per la pluja que ha caigut en alguns dels estats més disputats. No és el cas de la capital del país, on l'ampli marge amb el que compten els democràtes, no permet percebre la tensió que es viu en d'altres estats.
Serà una nit llarga però el nostre entusiasme no decau i esperem celebrar tots junt la victòria de Barack Obama. Serà una nit històrica.
De fet els mateixos mitjans propers als sectors republicans estan invertint tots els seus esforcos en aconseguir una victòria d'última hora de McCain. Els darrrers titulars de la Fox anunciaven que les robocalls republicanes estaven informant d'una declaració de Fidel Castro en la que el dictador cubà demanava el vot per Barack Obama. En aquestes últimes hores de la jornada electoral, sembla que tot serveix per esgarrapar uns pocs milers de vots que decantin la balanca.
Aquestes no són unes simples eleccions nord-americanes. En realitat són una "guerra"cultural, no només pel factor racial que arrossega Barack Obama sinó també perquè la societat els EEUU està debaten la continuitat del model republicà, en front al canvi que representen els demòcrates. En aquest sentit, en paraules del editor del National Journal, Jerry Hagstrom, els amplis sectors de població afroamericana poden veure avui truncades les seves esperances de futur. "Els afroamericans sabran avui si compten o no en el futur dels EEUU", assegura Hagstrom. Els joves també tenen majoritàriament, les seves esperances dipositades en el canvi promès pel candidat d'Illinois. Així ho demostren amb la seva amplia participació en la jornada d'avui.
En els col.legis electorals de Washington, com en molts altres del país, s'han vist llargues cues de ciutadants dipositant la seva butlleta. Una imatge que confirma l'increment de participació que s'està donant en aquests comicis. Una participació que pot veure's afectada per la pluja que ha caigut en alguns dels estats més disputats. No és el cas de la capital del país, on l'ampli marge amb el que compten els democràtes, no permet percebre la tensió que es viu en d'altres estats.
Serà una nit llarga però el nostre entusiasme no decau i esperem celebrar tots junt la victòria de Barack Obama. Serà una nit històrica.
Election Day
Hola,
ha llegado el momento. Durante todo el tiempo que hemos ido preparando el viaje siempre hemos tenido este día en la cabeza. Cientos y cientos de correos electrónicos principalmente enfocados conseguir estar en los sitios importantes en el día más importante. En 2 horas estaremos en la George Washington University para tener una entrevista con César Martínez, responsable de la campaña del voto latino de McCain. De aquí creo que podremos sacar muchas conclusiones de lo que piensan los republicanos sobre qué ocurrirá esta noche.
Después, a las 12.40 nos esperan en el Departamento de Estado, Condolezza Rice's House, donde tendremos un encuentro con el agente para España. Será el momento G-20 del viaje. De aquí, ellos mismos nos llevarán al Foreign Press Center, donde asistiremos toda la tarde a ruedas de prensa de analistas e iremos viendo llegar los resultados para, finalmente, celebrar lo que haya que celebrar en las fiestas electorales a las que tenemos acceso.
Sin embargo, si para nosotros es el día grande, hay una persona -un equipo- para el que es el día más importante de sus vidas. Recuerdo una infografía en una revista -no sé decir cual- que hacía vaticinios sobre el año 2002, hablando de qué ocurriría políticamente en los EE.UU. en los próximos 40 años. Decía que hacia 2008, Collin Powell sería el primer negro que mandaría en la Casa Blanca.
Recuerdo también, que hace dos años, en la sección de internacional de El Mundo, había una noticia de no más de un cuarto de página en la que hablaba sobre un tal Barack Obama, senador desde 2004 en los Estados Unidos de América, el cual podría intentar postularse como candidato a las elecciones presidenciales de 2008. Este tal Obama era conocido por un discurso en la Convención Demócrata de 2004 -en la que fue elegido Kerry- en el que apelaba a la renovación.
Pues bien, han pasado dos años, 24 meses de campaña, para que todo se resuelva en las próximas 12 horas. El trabajo ha sido excepcional. El equipo demócrata ha llevado a cabo un trabajo coherente, siguiendo la línea estratégica y sabiendo en todo momento las líneas que seguirían cuando se fueran cumpliendo los tiempos. Es verdad que parecieron zozobrar con la Convención Republicana y, más concretamente, con la aparición de Palin quien, finalmente tan sólo fue, producto de un día. Aún asi, hay que señalar el elemento más importante: Barack Obama. Una imagen, una historia personal y un mensaje adaptados a los factores de competencia que se jugaban en estas elecciones. Cambio, cambio, cambio. Change, change, change.
¿Qué pasará hoy? Por lo que he escrito hasta ahora, mi opinión queda en evidencia. Cómo dije ayer cuando participamos en el programa La Brújula de Onda Cero, McCain ha seguido una línea basada en la improvisación, y así, no se pueden ganar las campañas -principalmente, si hasta cuando improvisas llamando a Joe el Fontanero en un mítin, este no aparece-.
Así que, desde mi punto de vista, tendría que pasar algo muy extraño, o Barack Obama desde esta noche tendría que ser el presidente electo de los Estados Unidos de América y nosotros lo viviremos aquí, en Washington.
Mañana, todo habrá cambiado.
ha llegado el momento. Durante todo el tiempo que hemos ido preparando el viaje siempre hemos tenido este día en la cabeza. Cientos y cientos de correos electrónicos principalmente enfocados conseguir estar en los sitios importantes en el día más importante. En 2 horas estaremos en la George Washington University para tener una entrevista con César Martínez, responsable de la campaña del voto latino de McCain. De aquí creo que podremos sacar muchas conclusiones de lo que piensan los republicanos sobre qué ocurrirá esta noche.
Después, a las 12.40 nos esperan en el Departamento de Estado, Condolezza Rice's House, donde tendremos un encuentro con el agente para España. Será el momento G-20 del viaje. De aquí, ellos mismos nos llevarán al Foreign Press Center, donde asistiremos toda la tarde a ruedas de prensa de analistas e iremos viendo llegar los resultados para, finalmente, celebrar lo que haya que celebrar en las fiestas electorales a las que tenemos acceso.
Sin embargo, si para nosotros es el día grande, hay una persona -un equipo- para el que es el día más importante de sus vidas. Recuerdo una infografía en una revista -no sé decir cual- que hacía vaticinios sobre el año 2002, hablando de qué ocurriría políticamente en los EE.UU. en los próximos 40 años. Decía que hacia 2008, Collin Powell sería el primer negro que mandaría en la Casa Blanca.
Recuerdo también, que hace dos años, en la sección de internacional de El Mundo, había una noticia de no más de un cuarto de página en la que hablaba sobre un tal Barack Obama, senador desde 2004 en los Estados Unidos de América, el cual podría intentar postularse como candidato a las elecciones presidenciales de 2008. Este tal Obama era conocido por un discurso en la Convención Demócrata de 2004 -en la que fue elegido Kerry- en el que apelaba a la renovación.
Pues bien, han pasado dos años, 24 meses de campaña, para que todo se resuelva en las próximas 12 horas. El trabajo ha sido excepcional. El equipo demócrata ha llevado a cabo un trabajo coherente, siguiendo la línea estratégica y sabiendo en todo momento las líneas que seguirían cuando se fueran cumpliendo los tiempos. Es verdad que parecieron zozobrar con la Convención Republicana y, más concretamente, con la aparición de Palin quien, finalmente tan sólo fue, producto de un día. Aún asi, hay que señalar el elemento más importante: Barack Obama. Una imagen, una historia personal y un mensaje adaptados a los factores de competencia que se jugaban en estas elecciones. Cambio, cambio, cambio. Change, change, change.
¿Qué pasará hoy? Por lo que he escrito hasta ahora, mi opinión queda en evidencia. Cómo dije ayer cuando participamos en el programa La Brújula de Onda Cero, McCain ha seguido una línea basada en la improvisación, y así, no se pueden ganar las campañas -principalmente, si hasta cuando improvisas llamando a Joe el Fontanero en un mítin, este no aparece-.
Así que, desde mi punto de vista, tendría que pasar algo muy extraño, o Barack Obama desde esta noche tendría que ser el presidente electo de los Estados Unidos de América y nosotros lo viviremos aquí, en Washington.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Empapándonos de Democracia
Washington D.C. se puede definir de muchas formas. Para cualquier visitante, dar un paseo por sus calles y monumentos, sería como ir por un plató de TV, pudiendo reconocer innumerables planos, escenas, discursos, etc. Podemos hablar también de que estamos ante la capital de los EE.UU. de América, pero casi queda más espectacular -aunque no exagerado- decir que estamos en la capital mundial de la democracia, algo que pudimos corroborar durante todo el día de ayer.
Salimos del hotel a eso de las 10.00 am, y caminando todo recto durante 20 minutos, llegamos a la Casa Blanca. Es imposible que no se te pongan los pelos de punta, que no camines hacia ella tarareando la banda sonora de El Ala Oeste -serie de culto para todos nosotros-, y te dejes rodear por ese halo de poder que innunda la zona.
Con esta parada comenzó un día de paseo por Washington, en el que pasamos por muchos de los monumentos más emblemáticos como el Lincoln Memorial, el Washington Memorial o el Archivo Nacional. También, el homenaje a la II Guerra Mundial, en el que se reflejan todos los momentos importantes desde que EE.UU. entró en el conflicto tras el ataque a Pearl Harbour, hasta el final de la guerra en el Pacífico. La foto que podéis ver a continuación es en el Vietnam Memorial, un muro de mármol en el que están grabados todos los soldados estadounidenses muertos en Vietnam.
Ya por la noche, estuvimos cenando con el Consultor Xavier Dominguez y algunos colegas mexicanos entre los que se encontraba un diputado nacional del PRI. Pasamos una agradable velada en la que pudimos hablar del election day de mañana, de política española y catalana -en nuestra salsa-.
Hoy continuamos nuestra visita por DC y descansaremos un poco para prepararnos para este 4 de Noviembre. Parecía que no llegaría nunca pero el día D ya está aquí. Mañana a estas horas, 180 millones de estadounidenses se dirigirán a las urnas para elegir a su nuevo presidente. Para nosotros será el día más apretado en la agenda, con una visita al Departamento de Estado y pasando la tarde en el Centro Internacional de Prensa viviendo de la forma más instatánea la llegada de los resultados electorales.
Amigos, el cambio está llegando, hoy es el último día para George Bush como presidente electo. Anoche, cuando pasamos por la Casa Blanca después de cenar, tan sólo quedaba una luz encendida. Supongo que será lo mismo todos los días, pero no deja de ser la imagen de una administración oscura que apaga sus últimas luces y comienza a preparar una mudanza que tendrá que estar lista antes del 20 de Enero. Sólo nos queda saber quien ocupará a partir de ese día el Despacho Oval, aunque, pensándolo bien, yo lo tengo bastante claro. Pau, no hi ha partit.
P.D. Ya tenemos flickr -donde podéis ver todas las fotos que vamos subiendo del viaje-. Este es el link: http://www.flickr.com/photos/els16dewashington/
Con esta parada comenzó un día de paseo por Washington, en el que pasamos por muchos de los monumentos más emblemáticos como el Lincoln Memorial, el Washington Memorial o el Archivo Nacional. También, el homenaje a la II Guerra Mundial, en el que se reflejan todos los momentos importantes desde que EE.UU. entró en el conflicto tras el ataque a Pearl Harbour, hasta el final de la guerra en el Pacífico. La foto que podéis ver a continuación es en el Vietnam Memorial, un muro de mármol en el que están grabados todos los soldados estadounidenses muertos en Vietnam.
Ya por la noche, estuvimos cenando con el Consultor Xavier Dominguez y algunos colegas mexicanos entre los que se encontraba un diputado nacional del PRI. Pasamos una agradable velada en la que pudimos hablar del election day de mañana, de política española y catalana -en nuestra salsa-.
Hoy continuamos nuestra visita por DC y descansaremos un poco para prepararnos para este 4 de Noviembre. Parecía que no llegaría nunca pero el día D ya está aquí. Mañana a estas horas, 180 millones de estadounidenses se dirigirán a las urnas para elegir a su nuevo presidente. Para nosotros será el día más apretado en la agenda, con una visita al Departamento de Estado y pasando la tarde en el Centro Internacional de Prensa viviendo de la forma más instatánea la llegada de los resultados electorales.
Amigos, el cambio está llegando, hoy es el último día para George Bush como presidente electo. Anoche, cuando pasamos por la Casa Blanca después de cenar, tan sólo quedaba una luz encendida. Supongo que será lo mismo todos los días, pero no deja de ser la imagen de una administración oscura que apaga sus últimas luces y comienza a preparar una mudanza que tendrá que estar lista antes del 20 de Enero. Sólo nos queda saber quien ocupará a partir de ese día el Despacho Oval, aunque, pensándolo bien, yo lo tengo bastante claro. Pau, no hi ha partit.
P.D. Ya tenemos flickr -donde podéis ver todas las fotos que vamos subiendo del viaje-. Este es el link: http://www.flickr.com/photos/els16dewashington/
diumenge, 2 de novembre del 2008
Primer dia a Washington
9:00 Esmorzant i repassant objectius del viatge. L'energia ens desborda. El Guillem s'ha llevat a les 7am per anar a córrer, evidentment hi ha prova gràfica de l'heroïcitat. Després de 6 hores tirats a l'aeroport de Heathrow , 8 hores volant i diversos interrogatòris a càrrec de la policia fronterera, arribem al Embassy Inn amb ganes de festa. La primera nit, provem amb una zona "gayfriend". El resultat un parell de copes i a dormir.
Ara ens espera la ruta turística que ha preparat la Marta C, una fan de les guies que no ha deixat cap detall sense lligar. Hem decidit no agafar bus, a peu es pot veure tot a Washington i necessitem estirar les cames. El National Mall amb el Capitoli, la Casa Blanca, el Nationa Archive seran de ben segur el fons de les milers de fotos que estem desitjant fer. Estem convençuts que ens passarem el dia dient la famosa frase: "Ei, com a les pel·lícules!!!". I és que només arribar a la capital dels USA molts carrers ens han recordat alguna escena dels molts llargmetratges nordamericans que hem vist.
Sumada a la il·lusió general, les Newyorkers -Bárbara, Marta C, Giselle i Sílvia- tenim una emoció afegida. Demà visitem New York City. Una visita que ens farà matinar molt però que tenim moltes ganes de fer. Tenim previst agafar l'autobus a les 5.15am i arribar a la City a les 9.45 am. Per davant 12 hores intenses de lot of shopping i mucho glamour !!!
Comencem la visita turística a Washington!
Ara ens espera la ruta turística que ha preparat la Marta C, una fan de les guies que no ha deixat cap detall sense lligar. Hem decidit no agafar bus, a peu es pot veure tot a Washington i necessitem estirar les cames. El National Mall amb el Capitoli, la Casa Blanca, el Nationa Archive seran de ben segur el fons de les milers de fotos que estem desitjant fer. Estem convençuts que ens passarem el dia dient la famosa frase: "Ei, com a les pel·lícules!!!". I és que només arribar a la capital dels USA molts carrers ens han recordat alguna escena dels molts llargmetratges nordamericans que hem vist.
Sumada a la il·lusió general, les Newyorkers -Bárbara, Marta C, Giselle i Sílvia- tenim una emoció afegida. Demà visitem New York City. Una visita que ens farà matinar molt però que tenim moltes ganes de fer. Tenim previst agafar l'autobus a les 5.15am i arribar a la City a les 9.45 am. Per davant 12 hores intenses de lot of shopping i mucho glamour !!!
Comencem la visita turística a Washington!
dissabte, 1 de novembre del 2008
divendres, 31 d’octubre del 2008
L'últim tastet abans de marxar
Cortesia de l'amic Gabriel Colomé, que està en tot, mostrem una curiositat dirigida especialment a tots els fans del primer vídeo que vam penjar al bloc, l'impressionant "Yes we can".
S'admeten comparacions i tot tipus d'observacions:
Anunci d'una elecció històrica hores abans que marxem a una altra elecció històrica.
S'admeten comparacions i tot tipus d'observacions:
Anunci d'una elecció històrica hores abans que marxem a una altra elecció històrica.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Obama becari del president de l'Estat espanyol
Darrerament, els “fakes” han esdevingut un dels instruments més utilitzats pels consultors polítics en les campanyes electorals. Sovint mitjançant el recurs de l’humor, aquesta tècnica del màrqueting viral ha permès arribar a un públic poc polititzat i és, sens dubte, una forma altament efectiva de fer arribar el missatge de la forma més subtil.
Un exemple de fake l’hem descobert fa ben pocs dies al descobrir que Barack Obama ha començat un programa de pràctiques al costat del president del govern de l’Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Amb aquesta iniciativa, el candidat demòcrata vol adquirir l’experiència a la presidència que li manca i es prepara, a més, per afrontar temes de tanta transcendència com el terrorisme. Sota el consell de Pasqual Maragall, entre altres, i amb la recomanació personalitzada del ministre Celestino Corbacho (qui recentment s’ha sotmès a una operació estètica per fer un radical canvi d’imatge), Barack vol arribar a aquella part de l’electorat que encara li recrimina la seva inexperiència.
Obama Undertakes Presidential Internship To Ease Concerns About His Lack Of Experience
Fora bromes, fixeu-vos com amb un sol vídeo l’equip de McCain pot haver donat a entendre la inexperiència del seu contrincant, equiparar-lo al mateix temps al cap de govern que va deixar els EUA a l’estacada en la guerra d’Iraq i ridiculitzar-lo en matèria de terrorisme. Útil, no creieu?
Un exemple de fake l’hem descobert fa ben pocs dies al descobrir que Barack Obama ha començat un programa de pràctiques al costat del president del govern de l’Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Amb aquesta iniciativa, el candidat demòcrata vol adquirir l’experiència a la presidència que li manca i es prepara, a més, per afrontar temes de tanta transcendència com el terrorisme. Sota el consell de Pasqual Maragall, entre altres, i amb la recomanació personalitzada del ministre Celestino Corbacho (qui recentment s’ha sotmès a una operació estètica per fer un radical canvi d’imatge), Barack vol arribar a aquella part de l’electorat que encara li recrimina la seva inexperiència.
En definitiva, els 16 de Washington ens embarquem en un llarg viatge per acostar-nos més a l’actualitat política dels Estats Units, quan, a la realitat, el possible futur president resideix a Barcelona per acabar la seva formació de president. Quin món de bojos!
Obama Undertakes Presidential Internship To Ease Concerns About His Lack Of Experience
Fora bromes, fixeu-vos com amb un sol vídeo l’equip de McCain pot haver donat a entendre la inexperiència del seu contrincant, equiparar-lo al mateix temps al cap de govern que va deixar els EUA a l’estacada en la guerra d’Iraq i ridiculitzar-lo en matèria de terrorisme. Útil, no creieu?
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Encara hi ha partit... encara que no ho sembli
Reproduim pel seu interès el darrer article de Pau Canaleta*
Encara que no ens ho sembli, la cursa electoral nord-americana encara no ha acabat.
Des de la setmana passada, tots els mitjans de comunicació i tots els analistes, han donat a Barack Obama guanyador de les eleccions del proper dimarts.
Tot i que és evident que el senador d'Illinois porta avantatge, encara no hi ha res decidit, i així ho mostren les enquestes. Des de divendres passat la distància entre els dos candidats s'han anat acostant, i a dia d'avui, només els separen entre 3 i 7 punts. Una diferència important, però no decisiva.
Per què sempre m'he mostrat una mica escèptic amb les distàncies que donàven les enquestes? Per una raó molt senzilla: L'Històric.
L'històric és els resultats i les dades de totes les anteriors confrontacions electorals a la presidència dels EEUU, anteriors.
I que ens diu aquest històric? Bàsicament quatre coses:
- Des de John F. Kennedy, la presidència nordamericana ha estat bàsicament republicana: Només quatre presidents demòcrates han guanyat les eleccions, però si ens hi fixem bé, només Kennedy va guanyar en circunstàncies normals. Lyndon B. Johnson, va guanyar amb l'impacte de l'assassinat de Kennedy, Carter, després de l'affaire Watergate i Clinton, va guanyar per la divisió del vot de dretes entre Ross Perot i George Bush (els dos sumats van treure un 57% dels vots).
En definitiva, no és senzill per un demòcrata arribar a la Casa Blanca. El centre de gravetat dels EEUU s'ha anat inclinant cap a la dreta.
- Des de fa 50 anys, els candidats demòcrates que han arribat a la presidència o proveníen d'algun estat del sud o bé el vicepresident era del sud: Carter, Johnson, Clinton. En aquesta ocasió tant Obama com Biden provenen d'estats liberals. Això és molt important a l'hora de conquerir el votant sureny i els Joe's Sixpacks.
- En les primàries demòcrates, Hillary Clinton va vèncer en tots els grans estats: California,Texas, New York, Ohio, Florida, etc. No és tant important el fet en sí com el que projecta: a les eleccions primàries, allà on el votant hispà i els suburbis blancs eren decisius, Obama perdia. Hi havia, en aquell moment, un cert recel envers el candidat Obama.
- El color. No tenim cap idea de quina pot arribar a ser la influència del color de la pell del candidat demòcrata.
Aquests quatre fets em fan ser recelós respecte les enquestes, però és obvi que Obama també té dades que el mostren com a favorit:
- La mobilització de nous electors que l'afavoreix.
- La impressionant victòria que ha aconseguit en la recaptació de fons.
- El moviment que ha aconseguit crear al seu voltant
- La crisi econòmica.
Potser estic errat, però em sembla que encara hi ha partit...
*Pau Canaleta és l'autor del bloc Estratega, apunts i reflexions sobre comunicació política i 1 dels 16.
Des de la setmana passada, tots els mitjans de comunicació i tots els analistes, han donat a Barack Obama guanyador de les eleccions del proper dimarts.
Tot i que és evident que el senador d'Illinois porta avantatge, encara no hi ha res decidit, i així ho mostren les enquestes. Des de divendres passat la distància entre els dos candidats s'han anat acostant, i a dia d'avui, només els separen entre 3 i 7 punts. Una diferència important, però no decisiva.
Per què sempre m'he mostrat una mica escèptic amb les distàncies que donàven les enquestes? Per una raó molt senzilla: L'Històric.
L'històric és els resultats i les dades de totes les anteriors confrontacions electorals a la presidència dels EEUU, anteriors.
I que ens diu aquest històric? Bàsicament quatre coses:
- Des de John F. Kennedy, la presidència nordamericana ha estat bàsicament republicana: Només quatre presidents demòcrates han guanyat les eleccions, però si ens hi fixem bé, només Kennedy va guanyar en circunstàncies normals. Lyndon B. Johnson, va guanyar amb l'impacte de l'assassinat de Kennedy, Carter, després de l'affaire Watergate i Clinton, va guanyar per la divisió del vot de dretes entre Ross Perot i George Bush (els dos sumats van treure un 57% dels vots).
En definitiva, no és senzill per un demòcrata arribar a la Casa Blanca. El centre de gravetat dels EEUU s'ha anat inclinant cap a la dreta.
- Des de fa 50 anys, els candidats demòcrates que han arribat a la presidència o proveníen d'algun estat del sud o bé el vicepresident era del sud: Carter, Johnson, Clinton. En aquesta ocasió tant Obama com Biden provenen d'estats liberals. Això és molt important a l'hora de conquerir el votant sureny i els Joe's Sixpacks.
- En les primàries demòcrates, Hillary Clinton va vèncer en tots els grans estats: California,Texas, New York, Ohio, Florida, etc. No és tant important el fet en sí com el que projecta: a les eleccions primàries, allà on el votant hispà i els suburbis blancs eren decisius, Obama perdia. Hi havia, en aquell moment, un cert recel envers el candidat Obama.
- El color. No tenim cap idea de quina pot arribar a ser la influència del color de la pell del candidat demòcrata.
Aquests quatre fets em fan ser recelós respecte les enquestes, però és obvi que Obama també té dades que el mostren com a favorit:
- La mobilització de nous electors que l'afavoreix.
- La impressionant victòria que ha aconseguit en la recaptació de fons.
- El moviment que ha aconseguit crear al seu voltant
- La crisi econòmica.
Potser estic errat, però em sembla que encara hi ha partit...
*Pau Canaleta és l'autor del bloc Estratega, apunts i reflexions sobre comunicació política i 1 dels 16.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
Hope
A dia d'avui, aquesta obra d'art ha estat visulitzada...10.666.726 vegades . No està gens malament, oi?
l'Esperança del canvi, la il.lusió dels 16.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Yes, we can.
Yes, we fly: el dia 1 de novembre, just el dia que farà 2 anys de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, agafem l'avió destí unes altres eleccions.
Yes, we hope: Si, si, ho has intuït bé. Marxem als Estats Units a viure un moment clau en la història. Marxem a seguir les eleccions nord americanes.
Yes, we are: 16 freakis de la comunicació política que tenen relació, per un motiu o altre ,amb l'ICPS.
Yes, we write: des d'aquesta plataforma deixarem una petjada de les aventures viscudes a Washington.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
